EXCURSIÓ PER L'ANOIA

"La Llacuna-Les Vilates-Cal Pujador-Ermita de St. Antoni-Castell"

La Llacuna, un dels termes més extensos de l'Anoia, es troba a l'extrem SO de la comarca, al límit amb l'Alt Penedès i l'Alt Camp. Comprèn la vall de la Llacuna -vall que encerclem amb aquesta ruta- i les muntanyes que l'envolten.

Formen part del municipi la vila de la Llacuna, el castell de Vilademàger, els veïnats de la Serra, Torrebusqueta, Rofes, las Vilates, las Barraques, Pollina, Baltà i la granja cistercenca de l'Espluga d'Ancosa. Pinars, alzines, roures i matolls cobreixen el sòl no agrícola del municipi. L'agricultura es basa en el cereal, la vinya, l'olivera i els fruiters (ametllers).

Els vins de aquesta terra son de la Denominació d'Origen Penedès. Antigament s'hi conreaven piretres (Tanacetum cinerariifolium), per obtenir insecticides naturals. Al llarg dels anys han prosperat diferents formes d'explotació del subsòl: sílex, bauxita, calç,...

Han desaparegut les muralles medievals que rodejaven la vila i tenen cinc portals. La plaça major, porxada, és del segle XV i aixoplugava el mercat; actualment és un dels llocs més característics del poble. Cal destacar el castell de Vilademàger; bastit abans del 897 per Pere de Màger. Passà després als Gurb-Queralt i als Cervelló.

Des de 1347 i fins el segle XIX formà part de la Baronia de la Llacuna. Al recinte del castell hi havia l'església de Sant Pere, única del terme fins al segle XIV, moment en què apareix la de la Llacuna, i que els feligresos prefereixen per ser més accessible.

L'església de la vila, Santa Maria, és del 1734, independent de Vilademàger, edificada al solar de l'antiga capella de Santa Maria de Natzaret, del 1327, al costat de l'hospital de la vila (1725). Als afores, camí de Santa Maria de Miralles, hi ha la creu gòtica del Pla.

A Torrebusqueta es troben restes de torres fortificades. El 1160, els monjos cistercencs de Valldaura -Cerdanyola del Vallès- es traslladen a l'Espluga d'Ancosa del Terme de Vilademàger, ja que Ramon Berenguer IV els donà el lloc. El 1168 marxen a on seria el lloc definitiu -Santes Creus- i queda un gran domini i una granja monacal del qual podem trobar abundants restes. També la granja de Solanes, al sud del terme, fou de Santes Creus. La festa major és el quart diumenge d'agost. Altres festes són Sant Antoni Abat (17 de gener), i el primer diumenge de desembre, la matança del porc i Fira de Sant Andreu. Els accessos principals són per Igualada, Capellades, Vilafranca y Valls.

  • (1) Sortirem de la Plaça Major, per la dreta de l'església, passem per darrera d'aquesta, baixem per unes escales, creuarem la carretera de Mediona, i seguint un camí ample i en bon estat, ens dirigim cap al fons de la vall fins a trobar la riera. La seguirem uns 300 metres fins creuar-la i dirigir-nos en direcció a un molí de vent.
  • (2). Anirem pujant fins arribar a una cruïlla deixarem el desviament a l'esquerra i agafarem el que marxa a la dreta. Després de passar unes feixes abandonades, delimitades per uns murs de contenció de pedres mig enrunats, ensopegarem amb un camí que planeja per entre la brolla. El seguirem en direcció dreta.
  • (3), fins a la primera desviació, després d'un revolt marcat a l'esquerra. Deixem aquest camí més marcat que continua seguint la part alta de la muntanya, i ens desviem a la dreta per un camí que baixa en direcció a la barriada de les Vilates.
  • (4), passarem entre les seves cases i, després de vorejar una plantació de vinya i passar per l'esquerra de l'ermita de Sant Antoni, tornem a creuar la carretera de Mediona.
  • (5), a l'alçada de Cal Pujador. Passem per davant d'aquesta emblanquinada masia i després de tornar a creuar la riera, quan comencem a pujar la vessant, en una cruïlla anirem a l'esquerra, fins arribar a un punt on hi ha una bifurcació, on escollirem el camí de la dreta per arribar a can Quec, masia situada entre parcel·les de fruiters.
  • (7). Passarem per davant de la casa, creuarem aquestes parcel·les i, girant a l'esquerra, quan estem a l'alçada de la paret del darrere, trobarem un sender que, una mica amagat entre els arbres, puja fort per entre unes roques fins a arribar a un petit replà; d'aquí surt un altre sender en direcció dreta, que també circula entre roques i que es va fent més gran, fins arribar a una pista ampla que baixa cap a Cal Martinet. Però encara hem de pujar més; continuem a la dreta durant uns cinc-cents metres, fins trobar un altre desviament; tornarem a escollir el de la dreta. No deixarem el camí durant una bona estona. En arribar a una revolt surt un camí a la dreta; no el seguirem, continuem sense desviar-nos. El camí es torna molt pedregós i s'enfila fort en direcció al canvi de vessant. Uns forts desnivells ens portaran a la carena, on podrem gaudir d'una bona vista. Anirem planejant per la carena, fins a trobar un GR que es devia a l'esquerra, i una mica més endavant un camí de pedres que baixa ràpid fins el castell
  • (9). Agafem el pedregós i baixem uns cent metres. A aquesta distància, a l'esquerra, surt un sender que baixant suaument arriba fins el castell, i l'església de Sant Pere de Màger
  • (10). Del recinte sortirem per un portal de pedra, seguint un petit sender que passa per l'obaga fins a arribar a un camí ample que baixa fins una cruïlla. Anirem fins l'esquerra, al poble de La Llacuna, per finalitzar l'excursió.